Quin final més trist m’ha tocat viure.
Al final e sucumbit a la lenta però implacable burocràcia , a la desídia , al tansemenfotisme d’alguns dels ajuntaments que formen part de l’adf i a les retallades del DMAH que fan inviable qualsevol projecte de futur.
Tants anys d’esforços i patiments i no han servit per a res. La pressió i la solitud han acabat amb la meva paciència i el que és més greu començava a afectar la meva salut, vida personal i laboral, per tant es el moment de retirar-se amb l’única satisfacció d’haver format part d’un gran col•lectiu, on he tingut l’honor de conèixer grans persones amb un esperit solidari encomia ble i sense cap altre pretensió que la de servir a la seva terra sense cap interès (altres no ho poden dir).
Companys, s’hi m’ho miro pel cantó positiu començaré una nova vida, sense patir de quan cobrarem la subvenció, de quan saltarà la columna de fum i podré anar a banyar-me al riu sense el ditxós mòbil. Quin plaer no¡¡¡¡
Desprès de 14 anys es tanca una etapa i comencem una altre aventura, això sí, sempre mirant de reüll cap a l’Albera. Per si de cas.......

Molt atentament: del vostre company i ex president de l’ADF del Rissec
Ramon Casellas

Benvolgut Ramon,
No ens coneixem. Aquesta mena de virtualitat informàtica, permet connectar amb algú, però no conèixe'l. Això però, el teu missatge de comiat crec que ha de fer reflexionar perquè, com a mínim, vol dir que la feina de col·laboració (i suposo conducció) d'una ADF pot ser esgotadora i també eventualment frustrant.
Malgrat tot, i si bé és cert que sovint un temps de 'repòs' pot ser útil, no és menys cert que convé (segurament a tu mateix, però sobretot a la 'comunitat' ADF) deixar sempre una porta oberta al retorn.
Així doncs, et suggereixo que t'auto decretis una excedència temporal abans del final definitiu. 14 anys d'experiència no es poden aparcar així com així.
Ànims !
Toni
(ADF Argençola -Anoia-)

No pots aparcar aixi com aixi l'ADF. Ja que per les futures generacions podries ser una figura o inclos un formador. Has de descansar una mica i intentar seguir.

Benvolgut amic,

a finals dels anys 80 vam entrar en contacte per primera vegada, tots dos compartiem l’interès altruista de treballar per la terra i la seva gent. Durant tots aquests anys ho hem anat fent, per sort amb molts companys, però també moltes vegades amb la incomprensió dels amics i la familia, que no podien entendre com per nosaltres era prioritari el bé col•lectiu davant el bé individual, i mentre la majoria dels nostres coneguts destinaven el seu temps lliure a promocionar-se personalment o a treballar per comprar-se el millor cotxe o anar de vacances més lluny (cosa gens criticable) nosaltres lluitavem per crear una unitat, una associació i aconseguir un vell tot terreny que ens permetés anar a desbrossar i fer altres feines vinculades a la prevenció d’incendis.

Mai hem esperat res a canvi, ho hem fet convençuts i les satisfaccions han estat grans, amb molt poc s’ha fet molt. L’ADF que tu has presidit fins avui n’és l’exemple més palpable, estic segur que et mereixes un “break” igual que estic segur que si el territori fumeja tu seràs al nostre costat, el que un sent no és pot aparcar i ja està.

El més preocupant és que la gent com tú, la que vetlla pel bé col•lectiu i que a més ho fa de forma voluntaria no trobi el suport necessari de l’administració. El nostre país no es pot permetre que els que tenen el deure de defensar la col•lectivitat no siguin conscients del paper de les persones com tú i del’ajut que es necessita, dels mal de caps que hi ha i del que s'acaba patint per acabar posant un important granet de sorra en la defensa del territori.

El preocupant és que el teu cas és la punta de l’iceberg, es palpa un descontentament, inseguretat i manca d’il•lusió important en el col•lectiu de les ADF, provocat en la majoria de casos pel tracte de les administracions: QUE REFLEXIONIN.

Ànims i endavant!

Hola Ramon,

Jo estic d'acord amb tot el que han dit els companys. Es bo i normal que vulguis pendre un descans, però com bé han dit tots, això no crec que es pugui deixar així com així...és un sentiment que es porta a dins i que cuant arriba el temps d'incendis no es pot evitar estar sempre atent al movil. també crec que en aquests anys com a president de l'ADF has acoseguit una de les millors ADF's de catalunya amb material, vehicles i voluntaris. Per això jo crec que no ho pots deixar aixi i que has de continuar ajudant a que tot continui endavant.

Ânims!!!!!

Benvolgut Ramon;

No ens coneixem, però veient el suport que t’envolta amb els escrits que t’animen a no baixar del vaixell, permetem el meu parè.

Crec que no ets l’únic que estàs ben desanimat, però has de pensar que la nostra tasca es sentin-se realitzats, donant les petites estones de lleure per millorar el tema forestal i l’estima que es mereixen els nostres boscos.

Ja se que sense recursos no es pot treballar i prou que fem posant tot el nostra esforç sense cap ànim de lucre, el que no es pot perdé mai, ni es la salut, ni la feina i menys deixar de costat la família per una cosa que a la fi ens donen poques satisfaccions.

Encara tu tens sort que l’únic que t’impedeix portar a terme la gran tasca que es fa, son els recursos de l’administració y no son els teus propis companys que com altres ADF’S no et donen el suport per millorar.

Pensa, que si només que tu mateix et sentis realitzar per fer una tasca i que els que t’envolten et recolzen, ja val la pena continuar treballant.

Es imprescindible que gent amb empenta i amb ganes de treballar i millorar com nosaltres, continuem lluitant per assolir un _object_iu comú per tots nosaltres, que es que les ADF’S ens respectin i ens valorin la gran tasca que realitzem dins del nostre territori.

Es per això que desprès del “KIT-KAT” o el descans que de segur mes d’un ens mereixem, no llencem tota la nostra tasca per la borda i continuem lluitant i servin als nostres boscos, perquè ells s’ho mereixen.

Ànims i endavant.

D’un company

EX-SELVA-59